EL DIÒXID DE CLOR. QUÈ ÉS EL MMS?

Ja fa temps que el tema del MMS o diòxid de clor està agafant rellevància degut, sens dubte, als seus resultats indiscutibles en el tractament de grans malalties com la Malària i altres afeccions, des de les al·lèrgies fins al càncer. Però últimament, malgrat les persecucions dels que no els interessa que un “medicament” tan potent -i sobretot econòmic- surti a la llum, s’està convertint en un tema de molt interès general i també per part d’institucions universitàries  i governamentals.

INTRODUCCIÓ – QUE ÉS?

Més de 19 milions d’entrades sobre aquest producte es poden trobar a internet; tant les favorables com les contraries aporten innombrables explicacions (sovint no gaire documentades). Segons el nostre parer la falla en les  favorables és l’hostilitat cap a “l’establisment mèdic” i el no reconeixement de la manca de proves científiques. Pel que fa als contraris a l’ús d’aquest producte predomina una excessiva animadversió sobre un producte que desconeixen – la manca d’estudis afecta les dues parts- i la mala fe a l’hora d’explicar els efectes adversos i  obviar les múltiples experiències positives.

El nom de MMS (miraculós mineral suplement) que li va posar el “descobridor”, Jim Humble,  pot ser poc encertat, i estimula la crítica fàcil dels detractors dels productes miracle. Però si es coneix la història d’on parteix l’experiència de Humble amb aquest producte s’entén millor l’origen del nom MMS; va salvar la vida a força persones afectades de malària amb el líquid que portava per depurar l’aigua, precisament NaClO2.

El Diòxid de Clor (ClO2) és un gas que es produeix al combinar dos elements molt abundants i barats: clorit sòdic (NaClO2), diluït en aigua destil·lada i ionitzada a un 28%, i un àcid feble (clorhídric al 4% o cítric al 45%). Al combinar-los, en proporcions molt petites (començant amb una gota de cada component), es forma aquest gas. Després d’1 o 2 minuts d’haver realitzat la barreja, se li afegeix aigua mineral* o llet de civada o altres** i s’ingereix. Passades dues hores aproximadament, el diòxid de clor es converteix en aigua i sal de taula.

Donat que la barreja del clorit (NaClO2) i l’àcid clorhídric (HCl) produeix un gas, i per tant un element volàtil, s’hi ha d’afegir un líquid que contingui l’evaporació. Per això, la millor forma de prendre-ho és immediatament després d’elaborar-lo. També es pot afegir-hi amb més líquid*** per anar prenent-lo durant tot el dia, però en aquest cas s’ha de guardar a la nevera a menys de 11º centígrads.

El diòxid de clor és el millor desinfectant que es coneix, ja que es capaç d’eliminar tant bacteris, fongs, virus, llevats com paràsits petits. A l’ingerir-lo, ràpidament reacciona amb patògens àcids alliberant oxigen i formant ions de clorit, que després es converteixen en ions de clorur, és a dir, en sal comú.

Segons Humble quan un ingereix el diòxid de clor (ClO2) aquest s’allibera a l’estómac i intestí navegant per tot el cos a través de la sang fins que, quan arriba a una zona àcida i de poc oxigen, que és on proliferen els paràsits i microbis patògens, acaba amb ells. ¿Com? En el cas dels bacteris el que fa és atreure els electrons de la paret cel·lular i destruint-ne la membrana. Als virus en canvi els elimina per denaturació dels seus càpsides impedint la seva reproducció. Pel que fa als paràsits i fongs patògens els elimina per oxidació.

Sembla que l’efecte positiu del CDH (ClO2), està basat en gran part per la seva capacitat d’enfortir el sistema immunològic del nostre cos, no només per l’oxidació dels patògens, sinó també per efectes més complexos explicats al final del llibre del Kalcker (Salud Prohibida).

* Es recomana aigua mineral perquè la d’aixeta porta clor i augmentaria la concentració d’aquest element.
**Es poden fer servir altres liquats com el d’arròs però que no portin vitamina C afegida perquè en neutralitzaria l’efecte. També neutralitzen l’efecte de ClO2 els cítrics (taronja, llimona, pomelo, kiwis, maduixes, síndria, meló) o aliments amb molta vitamina C (pebrots, bròquil, espinacs, tomàquet)
*** Es pot diluir el total de la dosis diària en un envàs de 0.5 l per exemple i guardar-ho a la nevera. Tornar-lo a posar a la nevera abans no superi la temperatura de 11º per evitar la evaporació.

HISTORIA -INVESTIGACIONS

El diòxid  de clor no és un invent recent, el químic anglès Humphrey Davy el va descobrir el 1814. I s’utilitza de fa molts anys  en el blanqueig industrial de paper i molt especialment en la depuració d’aigües públiques (es calcula que 12 milions de persones a Estats Units estan exposades a aquest producte). El Dr. Robert O. Young, creador del concepte de la “Nova Biologia” i autor de reconeguts best-sellers: “El Miraculós pH”, “Malalt i Cansat” i que actualment és el microbiòleg més reconegut a nivell mundial, fa més de trenta anys que utilitza el diòxid de clor i coincideix amb molts científics en que: “La Malaltia és l’expressió d’un excés d’àcids en el cos humà”, afirmació que ja als anys 30 va valer dos premis Nobel al Dr. Otto Warburg.

El 1990 els doctors Yu-SHiaw Chen i James Vaugn van donar a conèixer un treball titulat Applied and environmental microbiology que van presentar davant l’American Society for Microbiology sobre el paper de ClO2 en l’eliminació de rotavirus en micos i homes. Posteriorment, l’any 2000, el Dr. Friederich W. Kühne aprofitaria el que havia llegit i patentaria l’11 de juliol als Estats Units (patent núm 6.086922) com tractar el VIH i la SIDA amb ClO2.

El 2007 el metges japonesos Norio Ogata i Takashi Shibata van tractar en el seu laboratori d’Osaka a ratolins als quals inocularan el virus de la grip A constatant que el 100% dels tractats amb ClO2 sobrevivia, mentre el 70% dels del grup de control moria.

(https://xerradesdemar.files.wordpress.com/2017/04/investigacic3b3-grip-aviar-a.pdf).

El 2008 el doctor suís Klaus Schustereder va tractar a 10 persones a l’Àfrica que tenien SIDA i malària simultàniament i va comprovar en 8 dels casos la càrrega viral va passar a ser zero desapareixent a més la malària. I les proves van ser realitzades a l’Institut Pasteur (https://xerradesdemar.files.wordpress.com/2017/04/klaus-schustereder-sidamalaria-africa.pdf) amb el format de doble cec.

També altres estudis realitzats als EUA el 2006 pels doctors Cheryl M. Bongiovani, Michael D. Hughes i Robert W. Bomengen van donar bons resultats (htp: //ang.sagepub.com/cgi/reprint/57/2/139.pdf ).

A Espanya la doctora Eva Serra, Antonio Romo Pau i el doctor Alfredo Ruiz han fet estudis amb resultats molt esperançadors. (Es pot llegir l’entrevista sencera a Antonio Ramón en http://naron.org/Antonio%20Romo%20Paz.html i la seva pàgina  https://despertares.org/2011/02/06/antonio-romo-paz-el-mms-esta-cientificamente-demostrado/) en què explica entre altres casos el d’un “pacient amb càncer prostàtic i metàstasis”. Les seves anàlisis clíniques mostraven un antigen prostàtic de 847 i al segon dia del tractament amb ClO2 (aquesta persona estava postrada) ja va poder llevar-se i va millorar el seu estat general. Al cap de tres mesos de tractament el seu antigen prostàtic havia disminuït dràsticament i, a 6 mesos del diagnòstic, tenia un antigen prostàtic de 7 que, tot i no arribar a la normalitat, es considera satisfactori per la tendència a la baixa. Posteriorment va recuperar-se i gaudia d’un excel·lent estat de salut. El càncer va remetre.

Si voleu saber per què no es realitzen més estudis podeu consultar l’article publicat a la revista “Discovery DSalud” : https://www.dsalud.com/reportaje/el-mms-o-la-solucion-mineral-milagrosa/


PRESENTACIONS

Per resumir-ho hi ha tres presentacions bàsiques de ClO2

  •  CD – ESTANDAR
  •  CDS
  •  OXÍGEN ESTABILITZAT

CD o CDH (Chlorine Dioxide) ESTANDAR

Aquest és el primer que es va fer servir i que també s’anomena Protocol 1.000 i MMS és el nom que li va donar Jim Humble. N’hem fet referència a l’inici de l’article: consisteix a barrejar el NaClO2 amb el HCL* i ingerir-lo al moment o fer una preparació per tot el dia que s’ha de guardar a la nevera. El gas s’allibera lentament a l’estómac de forma que té una acció més duradora. Per contra, pot produir, en persones sensibles, possible malestar abdominal i vòmits.

*Actualment no s’utilitza l’àcid cítric com activador, ja que és massa fort doncs la solució resultant te un PH massa àcid i per altre banda facilita el creixement de certs bacteris oportunistes com Citrobacter, que es nodreix del citrat sobrant de la reacció.

CDS

És el gas que resulta de la barreja del clorit de sodi més l’activador dissolt amb aigua. Necessita estar a la nevera perquè el gas no s’evapori. No té la potència del CD però tampoc dona cap molèstia. Té una absorció molt ràpida. A diferència dels altres preparats té un PH neutre i no interfereix de forma negativa. El principal problema del CDS és la seva relativa complexitat d’elaboració i manteniment.

 

 

OXIGEN ESTABILITZAT

És una dilució al 2.5% de clorit de sodi NaClO2 que utilitza com a activador l’àcid clorhídric de l’estòmac, no té cap gust i és molt ben tolerat. No és necessari que estigui a la nevera però s’ha de tenir en un lloc fosc i ventilat. És molt útil per ús amb animals i persones sensibles i per fer un manteniment continuat. De fet aquest és el producte que portava el Jim Humble a la selva quan va salvar als seus companys de morir de malària.

 

(Hi ha també el MMS2 o Hipoclorit de calci, que no recomanem pels seus efectes secundaris poc estudiats).


LEGALITZACIÓ

El diòxid de clor, en principi, NO està legalitzat com a medicament, ja que no ha estat autoritzat per l’agència governamental de medicaments i productes sanitaris corresponent. Caldrien més de cinc anys d’investigació i milions d’euros, inversió que no interessa perquè no és un producte patentable i per tant de difícil rendibilitat econòmica.

De totes maneres s’ha de tindre en compte que en si mateixos, el clorit de sodi i l’àcid clorhídric, no són il·legals, al contrari, la seva capacitat antibacteriana es fa servir arreu per la desinfecció i potabilització de l’aigua, per rentar fruites i verdures i en processos industrials.

L’Andreas Kalcker escriu “Encara que l’ús de diòxid de clor no és legal com a medicament, el fet de no poder-lo utilitzar es un crim. Vivim en un món de -Salut Prohibida-“.

De totes maneres hi ha un bon grapat de patens per l’ús mèdic del diòxid de clor:

Estimulant del sistema immunològic… Bioxy. Inc. (Pat.5830511/1998)

Per a tot tipus de tractament oral… Procter & Gamble (Pat. 6251372B1)

També per combatre cucs en humans, per la demència causada per la sida, per curar malalties de la pell, per desinfectar sang, per tractaments de l’Alzheimer i altres.

La Comunitat Econòmica Europea l’ha declarat medicament orfe per al tractament de l’esclerosi lateral amiotròfica (Veure document).


PERQUÈ SERVEIX I COM UTILITZAR-LO

Segons s’explica en el llibre del Kalcker és eficaç per a moltes malalties perquè totes, des de les víriques fins a les inflamatòries passant per les bacterianes i  causades per fongs o paràsits necessiten mitjans àcids per desenvolupar-se. El que fa el diòxid de clor, tal com hem dit anteriorment, és bàsicament alcalinitzar aquestes zones àcides impedint que l’afectació pugui sobreviure i induir a l’autodestrucció de les cèl·lules malaltes (apoptosis cel·lular).

El llistat d’afectacions tractades descrites al llibre “La Salud prohibida”  és molt llarg i aquí n’exposarem unes quantes: Alzheimer, Arteriosclerosis, Bronquitis, Càncer (diversos), Cirrosi hepàtica, Diabetis, Malaltia de Crohn, ELA, Fibromiàlgia, Hepatitis, Herpes, Leucèmia, Lupus, Malària, Pneumònia, Pulmonia, Refredat comú, Sarna, Tuberculosis, VIH, VPH…

Aquestes malalties les afronten amb diferents “protocols” estudiats per a cada patologia i per a cada pacient. De tota manera podria fer la següent generalització:

  1. VÍRIC: Múltiples dosis petites, per la seva capacitat reproductiva ràpida.
  2. BACTERIS: Dosis més grans, més espaiades.
  3. FONGS: Protocols amb Persistència, comprovar si hi ha paràsits.
  4. ELIMINACIÓ METALLS: Requereixen dosis altes durant temps.
  5. INTOXICACIÓ: Glops petits cada pocs minuts.
  6. PARÀSITS: Dosis altes. Una setmana de manteniment com a mínim.

Es pot utilitzar de diverses formes a part de la ingestió per dilució, de forma molt eficient com: ènema, com esprai,  per a banys, afegint DMSO per a potenciar la seva absorció per la pell, per desinfectar l’aire d’una habitació…

Segons Luis Antonio Lázaro, és molt important prendre la dosis justa i consultar un expert. S’ha arribat a la conclusió que entre 3-6 gotes en tres preses al dia, és una dosis molt efectiva en la majoria de casos i que com a màxim serien 24 gotes. També els experts han arribat a la conclusió que la dosis aproximada per a persones seria d’1 gota activada (CD) per cada 4 quilos de pes al dia.

També explica que si la dosi li resulta excessiva pot contrarestar-ne els efectes ingerint un got gran d’aigua amb un gram de vitamina C o amb bicarbonat sòdic (mai les dues coses alhora) i això es pot repetir diverses vegades fins que millori.

Explicarem aquí el protocol més utilitzat descrit en el llibre de l’Andreas Kalcker, el protocol anomenat 1000 o del CD:

Barrejar la mateixa quantitat de gotes de clorit de sodi (NaClO2) que de l’activador àcid clorhídric (HCl), esperar de 30 segons a un minut fins que es torni de color groguenc, i afegir uns 200 ml d’aigua mineral (no utilitzar aigua de l’aixeta que porta clor), o llet d’arròs, o barrejant 100ml d’aigua de mar amb 100ml d’aigua mineral.

PROTOCOL ADAPTATIU GENERAL

  • 3 DIES 6 GOTES
    Combinar dues gotes tres cops al dia (2 – 2 – 2)
  • 4 DIES 12 GOTES
    Combinar tres gotes quatre cops al dia (3 – 3 – 3 – 3)
  • 7 DIES 18 GOTES
    Combinar tres gotes sis cops al dia (3 – 3 – 3 – 3 – 3 – 3)
  • 7 DIES 24 GOTES
    Combinar quatre gotes sis cops al dia (4 – 4 – 4 – 4 – 4 – 4)

(Es poden reduir les tomes augmentant la quantitat, però es sempre millor moltes vegades amb poques gotes que poques vegades amb més gotes.

Si en una des les fases nota molèsties estomacals o d’alguna altre indole, passar a la fase precedent i quedar-se en aquesta dosificació.

No superar mai la dosis de 24 gotes diàries.

PROTOCOL PER PREVENCIÓ – NETEJA

  • 3 DIES 9 GOTES
    Combinar tres gotes tres cops al dia (3 – 3 – 3)
  • 4 DIES 12 GOTES
    Combinar tres gotes quatre cops al dia (3 – 3 – 3 – 3)

Si aquesta dosis es tolera be, es recomana seguir-la mínim tres mesos, fent tres setmanes i descansant una setmana.

Avís Legal: Aquest document no representa una recomanació de tractament mèdic, es una recopilació de dades de voluntaris de auto-subministrament, i ha de servir com a base d’una futura investigació clínica universitària professional.


 

NOTES I PRECAUCIONS

  • Tot i que conté clor (ClO2) en la seva denominació, és molt diferent de l’Hipoclorit (lleixiu)(NaClO) i tampoc és clorat de sodi que és molt més agressiu (NaClO3).
  • No inhalar de forma continuada; pot causar irritació a la gola i dificultats respiratòries.
  • La barreja del clorit i l’àcid clorhídric MAI S’INGEREIX NI SOL, NI DIRECTAMENT. Ambdós components s’han d’activar en un vas sec, esperar que reaccionin entre trenta segons i un minut. El color groc ens indica que la barreja està llesta per afegir-hi l’aigua. Mai s’ha d’utilitzar de forma concentrada, sempre amb dissolució amb uns 200mlde líquid.
  • La barreja del clorit de sodi (NaClO2) amb l’àcid clorhídric (HCl) sempre és en la proporció d’1:1. És a dir una gota de NaClO2 al 25% per una gota de HCl al 4%.
  • Les dosis petites en forma repetitiva són més eficients, que les dosis grans per al matí i la nit.
  • No prendre una hora abans o després de prendre aliments o begudes amb Vitamina C o altres antioxidants. (Aliments rics en vitamina C són: baies vermelles, kiwi, pebrot vermell i verd, tomàquets, espinacs, i els sucs fets de guaiaba, taronja o llimona. Altres aliments amb molta vitamina C són: bròquil, maduixes, pebrots verds, cols de Brussel·les i meló. També la Moringa.)
  • Preferentment no barrejar amb: cafè, alcohol, bicarbonat, vitamina C, àcid ascòrbic, suc de taronja, conservants o suplements (antioxidants), encara que no sol fer interacció, pot neutralitzar l’eficàcia del diòxid de clor.
  • Abans de començar qualsevol protocol, comprovem primer la compatibilitat per evitar efectes adversos. Per això barregem una gota de NaClO2 (al 25%) amb una gota d’àcid clorhídric (al 4%), s’espera un minut fins que es torni de color groguenc, s’hi afegeix l’aigua i s’ingereix. Si durant les dues pròximes hores, no hi ha cap efecte advers, es pot iniciar el protocol.
  • Si es pren el CD amb aigua de mar diluïda ajudarà al reequilibri mineral i hidrostàtic del seu cos.
  • Si es torna a repetir el protocol d’aquí a un temps, tornar a repetir des del principi.

Durant quant de temps he de prendre-ho?

Sol ser una de les preguntes més freqüents. La resposta podria ser que, en dosis baixes, tant de temps com es cregui necessari, el més important és escoltar el cos i quan estigui malament fer servir el diòxid de clor per millorar. Per fer un manteniment preventiu també pot ser bo prendre-ho cada començament de temporada, especialment abans de l’hivern i de la primavera. A això hi afegiríem que abans de començar aquests tractaments estacionals es fes una desparasitació amb Tridex i Diatomees. (Protocol desparasitació)

Material de preparació

Per acabar aquest apartat apuntarem alguns consells que indica l’Andreas Kalcker referent al material de contenció del clorit de sodi i el àcid clorhídric.

  • MAI RECIPIENTS DE METALL
  • Ampolles de plàstic sense toxines: PP (polipropilè) – HDPE (polietilens de alta densitat) – PE (polietilens de baixa densitat) amb degoters oftalmològics. Tots aquests materials suporten la alta alcalinitat i acidesa (pH13/pH1).
  • Per fer les barreges és millor utilitzar recipients de vidre.
  • NO DEGOTERS DE GOMA. El pH és molt alt i degrada la goma i pot contaminar el líquid.
  • No utilitzar plàstics tipus PET ja que a la llarga es desintegren i deixen residus en la solució del clorit de sodi especialment.

OPINIONS CONTRARIES AL CLO2

La seva capacitat oxidativa pot deteriorar l’organisme:

¨ Segons la Dra. Grabiela Segura: “l’oxigen és un element essencial que sustenta la vida, però en el lloc equivocat o en el moment equivocat, l’oxigen pot causar estralls en les nostres cèl·lules, causant càncer, el que contribueix a les malalties cardiovasculars, les malalties degeneratives i l’envelliment a través d’un procés anomenat oxidació. “

¨ Segons Andreas Kalcker la resposta seria: La capacitat oxidativa de l’oxigen (el gas més abundant en la natura) és d’1,3 V i el mitocondri ho pot tolerar molt bé, però l’ozó té un potencial d’oxidació de 2,07 V i és massa fort i podria fer mal. ClO2 té només 0.97V i no pot danyar les nostres cèl·lules a causa que la capacitat oxidativa dels electrons és molt baixa. L’estrès oxidatiu s’ha demostrat que allarguen la vida útil! Els radicals lliures són potencial elèctric, en el cas de la tensió de l’electricitat, 12V no és el mateix que 220V.

L’ús a llarg termini és perillós per acumulació.

De fet el ClO2 té una vida de dues hores i després es descompon en aigua H2O + sal de taula NaCl. No s’acumula ni deixa rastre en l’organisme.

En dosis grans pot ser mortal

Aquesta es una veritat innegable. En quantitats superiors a les recomanades, el 100% dels medicaments són tòxics. És per això que s’ha de ser molt escrupolós, seguir les recomanacions i consultar els experts. Els casos documentats de persones que han patit intoxicacions serioses han estat o bé intents de suïcidi o negligències, i es van utilitzar dosis 100 vegades més grans de les recomanades.


RESUM FINAL

Hem intentat donar una visió general dels principals punts bàsics sobre el diòxid de clor. Aquest equip de AlohaNatur te l’experiència directa d’utilització per curar la malària, infeccions de pell, sarna i d’altres en les nostres col·laboracions en les missions humanitàries a l’Àfrica, especialment a Madagascar, Benín, Guinea Conakry, Els Emirats. També amb més de mil casos de pacients de càncer. No podem aportar dades científiques però si experiències humanes de curacions i/o remissions espectaculars en malalties greus. Això no vol dir que ho recomanem com a tractament mèdic ni molt menys, només vol dir que ens agradaria molt que s’obrissin vies d’investigacions serioses que poguessin aportar llum a tots aquests procediments. És molt possible que si es portessin a terme aquestes investigacions podríem adonar-nos que algunes coses s’estan fent malament, que es poden millorar els protocols i que es podria ajudar a molta més gent. Però les persones tenen el dret a seguir els processos curatius que ells creguin oportuns i els que es dediquen a ajudar tenen el dret a utilitzar els mecanismes que tenen a l’abast.

La medicina al·lopàtica ha fet avenços importantíssims, i una part important de la bona salut de la població és gràcies a ells, però no hi ha dubte que  també s’han comès molts errors, generant frustracions i patiment. Als metges i professionals de la medicina en general els agrairíem que no es mirin aquest procés només amb recel i animadversió, que siguin valents i investiguin, s’informin i després decideixin.

Hem basat l’article en el contingut del llibre de l’Andreas Kalcker Salud Prohibida i en l’article ja mencionat més amunt de la revista Discovery DSalud.

Avís Legal:
El contingut del present missatge, del nostre bloc i de la pàgina www.alohanatur.com és de caràcter general i té una finalitat merament informativa, sense que es garanteixi plenament l’accés a tots els continguts, ni la seva exhaustivitat, correcció, vigència o actualitat , ni la seva idoneïtat o utilitat per a un objectiu específic. No representa cap tractament mèdic. Tota la informació que s’ofereix a través d’aquest missatge, del nostre bloc i de la pàgina www.alohanatur.com no substitueix, en cap cas, un assessorament sanitari qualificat. AlohaNatur declina tota responsabilitat sobre les conseqüències que un mal ús d’aquest contingut pugui tenir en la salut dels pacients. Així mateix es recomana que els pacients comuniquin al seu especialista convencional quines teràpies complementàries els acompanyen durant els tractaments convencionals.

Document en PDF:
QUE ES EL MMS-CASTELLANO
QUE ES EL MMS-CATALÀ

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s