Josep Ramon Germà: “El 40% dels càncers es poden evitar seguint set consells molt senzills”

Es defineix com un oncòleg optimista perquè, segons explica en altres llibres anteriors, el càncer es cura i això no és cap mite. Ara Josep Ramon Germà (Barcelona, 1950) reivindica a Los siete pilares anticáncer (Planeta) la vida saludable com la millor prevenció dels tumors.

Josep-Ramon-Germa

Hi ha estudis divergents sobre quants càncers depenen dels hàbits de cadascú. ¿Com calcula que el 40% dels casos serien evitables?

Es tracta de fer la suma dels càncers atribuïbles a factors de risc que ja coneixem, com el tabaquisme, les infeccions, una alimentació deficient o el sedentarisme. A partir d’això, el llibre proposa set pilars per evitar-los. Es tracta de consells que molta gent coneix, però que no tothom segueix. L’altre 60% de tumors no arriben per un problema de mala sort, sobretot és perquè encara no sabem ben bé què passa.

Sembla que l’alimentació és un aspecte decisiu. ¿És tan difícil de seguir la dieta mediterrània?

Si t’ho mires globalment, la dieta mediterrània és la cosa més àmplia que existeix, tot i que últimament m’han arribat a preguntar què era aquesta dieta! Llegums, cereals, fulles verdes, verdures, tots els tipus de peix o la carn blanca hi tenen cabuda. Fins i tot la carn vermella, perquè no hi ha cap problema a menjar-se un entrecot de 400 grams un cop a la setmana. Finlàndia té el doble d’incidència de càncer que Grècia, i això no és una casualitat.

Fins a quin punt són un problema el sedentarisme i l’obesitat?

Un 19% dels nostres nanos tenen sobrepès i un 9% són obesos. Avui sabem que aquests nens, quan tinguin més de 40 anys, tindran més del doble d’incidència de càncer de còlon i recte. Als EUA ja s’ha produït això, i han decidit que probablement hauran d’avançar l’edat dels cribatges. Allà entre els 40 i els 44 anys aquests tipus de tumor han augmentat un 163%. Van començar a consumir menjar porqueria 25 anys abans que nosaltres i ara comencen a pagar-ho. Em preocupa.

Josep-Ramon-Germa-2

¿Els hàbits depenen només de la família? Hi dóna molta importància.

L’esperit del llibre és fer entendre que un hàbit saludable vol dir precisament adquirir un hàbit, i això és un costum que es comença des de petit. No pot ser que un plat de verdura sigui un càstig, que el premi sigui una hamburguesa amb patates fregides, i a sobre que en alguns establiments donin capsetes amb regals i una corona.

I què es podria fer? Pel que diu, sembla com si ens estiguéssim enverinant a nosaltres mateixos.

Què menjava Popeye? Espinacs, perquè eren saludables, però ara ja no tenim cap Popeye. Alguna cosa no estem fent bé. Cal promoure determinats hàbits, des de l’escola, i crec que no seria gaire complicat que hi hagués tres o quatre classes en què s’ensenyés el valor de menjar sa. En comptes d’això, el menú infantil de qualsevol restaurant, crec que no m’equivoco gaire, passa per popularitzar els macarrons amb carn de primer i la carn arrebossada de segon. Un cop a la setmana no passa res, però si t’ho mires fredament això no té res a veure amb la dieta mediterrània, i és un error greu. Des del punt de vista legislatiu, apujar els preus en coses que sabem que són tòxiques, com el tabac o l’alcohol d’alta graduació, pot ajudar. Ara bé, cal estudiar-ho tot bé perquè una copeta de vi és fins i tot recomanable.

Més enllà del menjar, quines altres precaucions s’haurien de tenir?

L’exposició al sol també resulta clau. Els casos de melanoma s’estan incrementant moltíssim, i és que el dany solar és acumulatiu. A Califòrnia, per exemple, totes les màquines de rajos UVA s’han prohibit per sota dels 18 anys. La vacuna del papil·loma humà o recórrer a les unitats de consell genètic en cas de sospitar que hi ha un càncer hereditari a la família són altres pilars.

Al llibre també recull diverses històries personals. ¿Com actuen els pacients a qui es diagnostica un càncer? Es culpen massa?

Intento que el missatge sigui planer, que arribi a tothom, però cada cas és diferent. Potser el grup dels fumadors és el que més es culpa, i és que si féssim desaparèixer la planta del tabac evitaríem el 27% dels càncers que es produeixen. Esclar que no és tan fàcil, perquè també hi ha gent que sempre ha fet vida molt sana i acaba desenvolupant un tumor.

Vostè es defineix com un metge positiu. Veurem el final del càncer?

Crec que no, per molt optimista que sigui. Vivim en un món en evolució, i, sí, Darwin tenia raó. La lluita ha avançat molt i cada cop tenim més arsenal diagnòstic i terapèutic, però és lògic pensar que les cèl·lules cancerígenes crearan resistències i mutacions per esquivar-lo.

Per què es va fer oncòleg si sabia que no veurà una victòria total?

El cap del servei de l’Hospital Sant Pau, en Pau Viladiu, em va dir quan jo tenia 23 anys que si em dedicava a l’oncologia no m’avorriria mai. Ho vaig assumir com un repte. Als anys 90 vam viure com, gràcies al cisplatí, van passar de morir-se gairebé tots els afectats de càncer de testicle a salvar-se’n el 95%, una fita que vam fer extensible a tot l’Estat a través del Grup Germinal. Si ets testimoni d’una cosa així t’adones que tot és possible. S’ha de tenir esperança sempre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s